Som números

De vegades el meu pare m'explicava que el treballar 40 anys a la mateixa empresa (un banc) li va permetre veure com s'ha anat degradant el tracte amb els treballadors. De ser persones amb noms i cognoms ens convertim en números, números que fan augmentar els números de l'empresa. Amb la política deu passar una cosa semblant. L'opinió de la gent es veu (millor dit, s'hauria de veure) reflexada en vots, i aquests es comptabilitzen, convertint-se en grans xifres, escons i colors en el vistós diagrama de l'arc parlamentari.

La majoria de polítics utilitzen els ciutadans com una eina. Tants ciutadans voten allò, tants es manifesten per allò altre... I desgraciadament també acaben sent números les víctimes del terrorisme. La política actual utilitza constantment el terrorisme com un factor per determinar l'èxit de la legislatura. No em costa gens visualitzar el repetitiu debat entre Rajoy i ZP en què es tiraven en cara l'exit o no del diàleg amb ETA, i no m'hagués sorprès que mostréssin una de les seves gràfiques mostrant l'evolució del nombre de morts a causa del terrorisme.

Jugar així amb els morts i el dolor dels seus és repugnant. Un clar exemple es pot trobar en les declaracions de Xavier Garcia Albiol en les que es burlava del sistema d'informació d'Espanya: "Mira... mira si és bo el sistema d’informació d’aquest país que el President del govern en una declaració solemne assegura que el país està millorant i a les 48 hores li posen una bomba que li volen l’aparcament de l’aeroport de Madrid.” Alerta! que diria en Ferran Monegal. Que sembla que l'explosiu li posaven a Zapatero, que potser no va dialogar com tocava. Utilitzar i responsabilitzar d'aquesta manera als polítics corrobora el que deia al principi, per ells som números, i ens utilitzen com a tal, estiguem vius o morts.