Fàbrica d’idees, pluja d’adjectius

Frikis i inferiors. Així és com veu Joan López Alegre països com Kosovo o Lituània. El president de Catalunya Futur (la FAES catalana) va oferir ahir una roda de premsa a la UAB en la qual va expressar les seves idees amb certa duresa. Com a membre d'una fàbrica d'idees com és la FAES, el senyor López no té perquè amagar-se del què pensa, al contrari, segur que el PPC agrairà que deixi anar coses com que "el ministeri d'Igualtat és una xorrada", o que no es pot comparar Catalunya amb Kosovo, argumentant que és un “país friki, ple de desgraciadets i inferior en tots els aspectes a Espanya”. Sí senyor, això és fabricar idees. Si aquestes són les idees que pensa un neocon espanyol deu ser interessant veure què proposa des del seu Institut Catalunya Futur (si cliqueu l'enllaç veureu que està en cosntrucció, però què? la web o les idees?)

Les dones de ZP

El nou govern de Zapatero ha mostrat en forma de ministres el seu vot per la igualtat. Per primera vegada a Espanya hi ha més ministres dones que homes, i això crida l’atenció. No és només per l’assignació de Carme Chacón al capdavant del ministeri de Defensa, sino per la cració d’un nou ministeri: el d’Igualtat, amb la gaditana Bibiana Aído al capdavant, la integrant més jove del nou gabinet del president Zapatero. Aído compta amb un blog personal on explica el seu dia a dia, convertint-se així en una “ministra 2.0” que està en constant contacte amb els ciutadans. Una altra cara catalana és la de Celestino Corbacho, que ha vist com Magdalena Álvarez repeteix cartera a Foment i s’ha de conformar amb el ministeri de Treball i Immigració, no obstant, Duran i Lleida ha criticat la repetició d’Álvarez i no ha perdut l’esperança que CiU obtingui algun ministeri durant aquesta legislatura.

El president enmig de les 9 ministres

Som números

De vegades el meu pare m'explicava que el treballar 40 anys a la mateixa empresa (un banc) li va permetre veure com s'ha anat degradant el tracte amb els treballadors. De ser persones amb noms i cognoms ens convertim en números, números que fan augmentar els números de l'empresa. Amb la política deu passar una cosa semblant. L'opinió de la gent es veu (millor dit, s'hauria de veure) reflexada en vots, i aquests es comptabilitzen, convertint-se en grans xifres, escons i colors en el vistós diagrama de l'arc parlamentari.

La majoria de polítics utilitzen els ciutadans com una eina. Tants ciutadans voten allò, tants es manifesten per allò altre... I desgraciadament també acaben sent números les víctimes del terrorisme. La política actual utilitza constantment el terrorisme com un factor per determinar l'èxit de la legislatura. No em costa gens visualitzar el repetitiu debat entre Rajoy i ZP en què es tiraven en cara l'exit o no del diàleg amb ETA, i no m'hagués sorprès que mostréssin una de les seves gràfiques mostrant l'evolució del nombre de morts a causa del terrorisme.

Jugar així amb els morts i el dolor dels seus és repugnant. Un clar exemple es pot trobar en les declaracions de Xavier Garcia Albiol en les que es burlava del sistema d'informació d'Espanya: "Mira... mira si és bo el sistema d’informació d’aquest país que el President del govern en una declaració solemne assegura que el país està millorant i a les 48 hores li posen una bomba que li volen l’aparcament de l’aeroport de Madrid.” Alerta! que diria en Ferran Monegal. Que sembla que l'explosiu li posaven a Zapatero, que potser no va dialogar com tocava. Utilitzar i responsabilitzar d'aquesta manera als polítics corrobora el que deia al principi, per ells som números, i ens utilitzen com a tal, estiguem vius o morts.

Benviguts

Hola a tothom, aquest blog és el recull d'una sèrie de pràctiques que faré mentre curso l'assignatura de Periodisme Especialitzat en Política. Ja era hora que s'obrís la possibilitat de treballar amb altres mitjans que no fos el paper imprès a l'hora de fer treballs per la universitat. Trobo genial la idea que els alumnes poguem escriure les nostres rpàctiques online, per així poder ser comentades pels altres companys i professors.

Perquè Vots en bits? Bé, ja tinc un blog amb un nom homòfon, i m'ha agradat la idea d'associar el concepte de vots amb l'electrònica, que al cap i a la fi és la que fa possible que pugui escriure aquest text online, arribi a la xarxa i tothom ho pugui veure.